Bé, amics, de moment sols dir que ho hem aconseguit, i que és prou dur el fet de passar-se 7 hores llargues correns (i també caminant, quan les costeres fortes obliguen, per a no rebentar).
Aniré incorporant croquis i si puc alguna foto de les que va fer Salva en el km 55, en La Casella, entre la Font del Barber i la baixada a la vall de la Casella, direcció Alzira. Comencem esta aventura a les 6 de la matinada, de nit fosc encara, mamprenent per les partides d'horta de Carcaixent, enfilant, en principi, cara a Alberic, per a deprés desviar-nos cap a Castelló de la Ribera. Fins passar Castelló en direcció a Manuel no es farà de dia. Sembla extrany el fet d'anar correns per ahí pel camins a les fosques. De tant en tant algun cotxe o furgona es creuava amb nosaltres per la partida.
Dia ben fresquet i amb gotetes com si foren de rosada. Tant Salva com jo eixírem amb samarreta tècnica sense mànegues, però amb una samarreta de cotó (de les de les carreres populars) per damunt. Duiem la idea de tirar-les quan tinguerem calor, fet que no va ocórrer. Ben al contrari, en Barx ens vam gelar, ja que feia un dia d'hivern.
Primer tram: de Carcaixent a Castelló de la Ribera ( primers 10 km, a una marxa molt prudent, entre 5'25'' i 5'30'' /km.)Una vegada en bona llum ja estem més tranquils, i els km van passant un rere l'altre, i el tram fins a Castelló anàrem xarrant d'alló més bé.
Segon tram: Castelló de la Ribera - Senyera - Manuel- LlocNou d'En Fenollet - Barxeta (km 10 al 23)
Este tram, tot per bona carretera, discórre sense problemes. Passem molt a prop de Torre Lloris i de Lloc Nou d'En Fenollet.
En entrar al camí fondo que va de Barxeta al Pla de Corrals arrivem al km 23 sense dificultats.
Tercer tram: Barxeta - Pla de Corrals - Puig Mola (km 23 al 33,3)
A partir d'ací, encara que no estem en muntanya, el paisatge esdevé diferent, conforme anem arrimant-nos al riu Barxeta, el qual creuarem gràcies a que algú ha ficat uns blocs o bobedilles, ja que l'aigua passa per damunt del camí. Després, canviarem l'asfalt per camí de terra, pedra i fang. Cada vegada menys tarongers, ametlers i ciruelers, i més pins, oliveres i carrasques, albarcers i margallons. La pujà des de Pla de Corrals a la Puig Mola, duríssima en els primers trams, la pugem prou bé, fent només dos mínimes caminades de menys d'un minut. En arrivar a la font de la Puig Mola, parem uns 3 o 4 minutets a beure i menjar una barreta, i omplir les botelletes d'aigua, que per cert, brollava fresqueta i bona de veritat.
Quart tram: Puig Mola - Barx - Simat (km 33,3 al 42,2)
En aquest tram arrivarem a la barrera psicològica dels 42,195, que els complirem en el poble de Simat de la Valldigna. Bé, la baixada del port de Barx a Simat, a mi concretament em va resultar prou desagradable per la sobrecàrrega en els genolls, peus i les cames en general. En arrivar a Simat aprofitàrem per omplir aigua i lligar-se bé les sabatilles i tal. En aixe moment duiem aproximadament 4 hores i un poc.
Cinqué tram: De Simat a la Font del Barber (km 42,2 al 51,5). Ací, quan vam arrivar a la rotonda de Simat-Tavernes-La Barraca, enfilarem el camí que puja a la Font del Barber, pero només entrar, vaig tindre que caminar, duiem uns 45 km, i, pràcticament quasi tota la pujada a la serra la ferem caminant, fet que ens va dur més d'una hora. No ens va donar massa remordiments, perque anavem bé de temps, i encara quedava molt d'abaetxo per tallar. Quan per fí vam arrivar d'alt, enfilarem el camí, pero no vam vore el desviament al Barber, en la qual cosa férem un bon troç en direcció a les creus de Tavernes. Varem rectificar, i arrivarem al Barber, no sense abans passar per un tram de camí totalment ple d'aigua, i tinguerem que vorejar per dintre la muntanya. En la font vam beure i omplir les botelletes, i començà, poc a poc el descens cap a la vall de la Casella.
Sisé tram: De la Font del Barber fins a Carcaixent (km 51,5 al km 68).
Comença per fí el tram final. Són aproximadament les 11:45 i ja duiem uns 52 km i prop de 6 hores correns o caminant. La última parada en la Font tan volta ens ha adormit un poc les cames, i ara costa de moure. De fet jo només ho podía fer en pla o cara avall. En les costeres que quedaven, res de res.
Ací podeu veure unes fotos que ens vam fer aprox. en el km 55, baixant del Barber cap a Alzira, i una foto també de la serra de Les Agulles, on s'aprecía lo emboirat del dia.
I aixó, arrivat a este punt, curts de forces, i endolorits per tant de km i tanta costera, pero contents i satisfets per el mogolló de km de duiem, doncs bonament, a poc a poc, correns en les baixades i de tant en tant uns minuts de caminar per a recuperar, vam arrivar a casa. De camí, quan estavem per La Botànica, vam complir el km 65, i Salva comentà que "ja tindríem el penyagolosa", en 7h 20', pero també és veritat que el traçat de la MIM, segons diuen, és molt més dur que éste que estavem fent. De tota manera açó era una proveta, a vore quínes sensacions, dolors, etc. teniem en una tirada llarga de km amb muntanya inclosa. A hores d'ara, mentre escric ésta crònica (és dilluns de matí), vaig camí de 48 hores de l'eixida, i estic afònic i prou cascat físicament. De tota manera demà ja vulc eixir a córrer, encara que siga dolent, ja que este diumenge tenim la mitja marató de muntanya de Les Salines - Font Amarga, a Castelló de la Ribera, i n'hi ha que arrivar en condicions.
I ja com e resúm final, dir que malgrat de tenir 5 hores llargues de córrer i un parell de caminar, encara ens ha eixit una mitjana de 6'27''/km, que per a la durea i llargària que vam fer no està malament. A la MIM suposse que patirem més, pero ja se sap que en les carreres donem lo millor que tenim, almenys jo.
Doncs açó és tot. Ara, camí dels 47 anys, m'estic ficant en uns "fregaos que pa qué", pero, al cap i a la fí, és que no havem vingut a este món a patir? "Sarna con gusto no pica", no?
Auuu.
