II Mitja marató a La Valldigna, diumenge 29 de març de 2009

Hola amics. Doncs ja està. Dia fresquet, amb una plutja suau abans de començar la cursa que no ens ha vingut gens malament. El recorregut, que és el mateix que l'any passat, discòrre primer per el poble de Simat, on havem eixit de les mateixes portes del Monestir de la Valldigna, monument emblemàtic que no es pot perdre cap de valencià . Llevat del mini-caos inicial amb el lliurament de dorsals, que ens va tindre de plantó 3 quarts d'hora i van tindre que ajornar la cursa fins a les 10,30 h, per una errada amb els números d'assignació de dorsal, per la resta, bé. Com que el nombre de corredors era reduït, eixida ràpida i sense problemes, completant el parell de km inicials per la població de Simat.

El ritme inicial, fregant el 4'/km amb la intenció de completar la mitja al voltant d'1h 27', era l'adeqüat. Les costeres dels primer km ja fora del poble, entre camps de tarongers i la muntanya per la part dreta, ens van fer un agradable acompanyament, encara que de vegades "plantaven cara" per voler mantenir ixe ritme.



Li vaig demanar el favor al meu amic Jose el "Choco" que estiràra de mí, a vore si així puguera millorar la marca de 1h27 de la mitja de Gandia, i així ho va fer. El que no va complir les espectatives vaig ser jo, que a partir del 9 m'entraven puntuals moments d'agonía o mal rollo. Per a la propera ocasió tinc que enrecordar-me'n de duur un sobre de gel isotònic.



Bé, doncs poc més que dir. No vaig batre la meua marca (m'ho vea vindre). La cansera de la recent marató i els entrenaments, no sé.. De tota manera 1h27'58'' no és mala marca. Totes les mitges que he corregut des de l'estiu cap ací les he baixat d'1h30': Gandia, Alzira, Algemesí, Picanya-Paiporta, i ara aquesta



Potser si deixàra el tabaquet dixoset "otro gallo cantaría", pero, què tenim que fer? Burrot que és ú.
I ací tinc al costat a Choco, i a l'esquerra del tot a Ernest Piris, cullerot, pero que còrre en el club d'atletisme de Favara. Un xicot de categoría



Ací, dos carcaixentins campions de primera: el meu amic Simó Barber i Gustavo Lloret, que també van fer molt bon temps.






Açó no m'enrecorde si era a Tavernes o a Benifairó ..








Esta sí que crec que estavem a Benifairó, entre el km 17 i 18. Per darrere de mi, el senyor Miquel, del club d'Oliva, un superveterà que finalment em va donar caça i entrà mig minut abans que nosaltres, i crec que va ser 3er de veterans-B. Ole i ole




I per fí la meta. Encara que entrarem amb alegria, em va vindre justet eixir del control i bosar tota l'aigua que havia begut en les acaballes de la cursa. Anava massa forçat, i ho vaig pagar





I aixó, Choco i jo vam quedar 25 i 26 de la general, i 12 i 13 de veterans-A, que dona molt que pensar, que la meitat de corredors dels primers classificats sigues majors de 30 o 35 anys. On està la joventut?

També és cert que la resistència va agafant-se per els anys, i de vegades guanya el aguant al dolor davant la força, no?

El cap escabuçat com un saguango. No passar res, encabant, un platet de paella per a dinar, i mitja botelleta de vi, i com a nou.

i més fotos de l'arribada...

Anda queee, no hi havia altre que ficar en el diploma? Quí tria les fotos dels diplomes? En lloc d'ixe xic ja podien ficar a Chema o a Martín, o a Abel... o a Jennifer López..

Bé, no passar res








Ja estic cansat d'escriure, amés que les meues dots de "literato" són ben dolentes . Ací us deixe el plànol de la cursa i un parell de fotos del Monestir de la Valldigna, i no oblideu fer-li una visiteta. I si queda temps, també podeu pujar a Barx ial Mondúber, que les vistes valen la pena.






Auuuuu xiquets, fins l'altra.