XI Gran Fons Vila de Puçol, dissabte 4 d'abril de 2009

Hola, penya. Ja tenim la primera del circuit de Dipu del 2009.
Encara que deuria de estar més content pels resultats, me quede una mica decebut, i segurament perque de vegades m'exigeisc massa.





En un principi tenia la il.lussió de fer-la a 4', i buscar entrar en 1h. Pero el no haver descansat des de la marató de València ha passat factura. I també, que últimament a males penes he fet sèries ni canvis de ritme. Tot és rodar i rodar, com diu aquella cançó mexicana.





Pero tampoc està malament, 1h 2' 50'', el 19 de Veterans C i el 198 de la general d'uns 1300 participants, del quals uns 150 veterans C. Pal desperdici de quiròfan de corredor que soc jo, ja vaig bé.





Com sempre, una alegria retrobar-se amb la gent del foro, Tina, Marcelo, Tocha, Miguel, Alfonso, Dámaso i el fill, Galgo, i un llarg etc. També Coso i Rafa, Albert del blueline, etc.







I l'honor de comentar la carrera al final amb Carme Sala (enhorabona altra vegada, campiona), i també saludar a IronmanPower, que va fer 52' el tio. què barbar..








I la cursa, doncs bé. Era la primera vegada que corria a Puçol. Molt ben organitzada. Els regalets, bé també. L'eixida, una mica coll de botella, ens va endarrerir mig minut o per ahí, passant el km 1 en 4'26''.

Al km 4 ens vam anivellar a ritme de 4'/km, pero l'esforç em va passar factura i al km 7 ja duiem quasi 1' de perdua respecte al sub-4. Per tant, el meu amic Choco, sàbiament em va dir: "a disfrutar de la carrera, Micalet", ja que era impossible fer 1h.





I aixó va passar. La veritat que sempre no es pot estar al 100 %, i rodar a 4' no es tasca fàcil. N'hi ha que estar ben preparat i motivat . Ara, a preparar la mitja marató de Torrent per al proper diumenge 26. Ací, altre repte M'han dit que en aquesta cursa tenim costeres, en l'urbanització del Vedat. L'any passat ja la volia còrrer, però va coincidir amb la Mapoma, i Choco jo estavem a Madrid.







Bé, ací, a l'entrada en meta, vaig agraïr que Jose en donara la má, perque és a ell a qui tinc que dona gràcies de aconseguir lo poc que he fet. També en va donar consol quan tornavem cap a casa, ja que sap que volia fer-la a 4', i finalment s'en vam a anar a 4'11'' per la meua culpa.





I què més puc contar-vos? Doncs que enguany voliem còrrer la mitja d'Almansa, i com que la fan el mateix dia que la mtja del Port de Sagunt, de Dipu, no podrem anar-hi.





I volia fer-la per segona vegada, ja que l'any passat va ser la primera mitja de la meua vida en que vaig baixar d'1h30'. I va supossar un punt d'inflexió per a mí, ja que llevat de la de Port de Sagunt del 2008 que vaig fer 1h30'01'', totes les mitges que he fet després ja ho han sigut per davall de l'hora i mitja




Alguns colegues de correríes m'animen per a internar-ne fer una itja a 4'/km, però crec que açó encara està mot lluny, per no dir impossible. Si no puc fer 15 km a 4' (de moment), com tinc que fer-ne 21?






I no puc finalitzar esta crònica sense mencionar a Tina Ysern i la seua magnífica marca a Puçol. Enhorabona princesa






I ara, en les festes pasqueres, aprofitarem el temps lliure per a entrenar com cal, sense pressió, i fer alguna eixida llargueta, de 27 km, per camins d'horta, on la fragància del azahar dels camps de tarongers ens acompanya i ens ompli de vida i de records





Un saludet a tots

II Mitja marató a La Valldigna, diumenge 29 de març de 2009

Hola amics. Doncs ja està. Dia fresquet, amb una plutja suau abans de començar la cursa que no ens ha vingut gens malament. El recorregut, que és el mateix que l'any passat, discòrre primer per el poble de Simat, on havem eixit de les mateixes portes del Monestir de la Valldigna, monument emblemàtic que no es pot perdre cap de valencià . Llevat del mini-caos inicial amb el lliurament de dorsals, que ens va tindre de plantó 3 quarts d'hora i van tindre que ajornar la cursa fins a les 10,30 h, per una errada amb els números d'assignació de dorsal, per la resta, bé. Com que el nombre de corredors era reduït, eixida ràpida i sense problemes, completant el parell de km inicials per la població de Simat.

El ritme inicial, fregant el 4'/km amb la intenció de completar la mitja al voltant d'1h 27', era l'adeqüat. Les costeres dels primer km ja fora del poble, entre camps de tarongers i la muntanya per la part dreta, ens van fer un agradable acompanyament, encara que de vegades "plantaven cara" per voler mantenir ixe ritme.



Li vaig demanar el favor al meu amic Jose el "Choco" que estiràra de mí, a vore si així puguera millorar la marca de 1h27 de la mitja de Gandia, i així ho va fer. El que no va complir les espectatives vaig ser jo, que a partir del 9 m'entraven puntuals moments d'agonía o mal rollo. Per a la propera ocasió tinc que enrecordar-me'n de duur un sobre de gel isotònic.



Bé, doncs poc més que dir. No vaig batre la meua marca (m'ho vea vindre). La cansera de la recent marató i els entrenaments, no sé.. De tota manera 1h27'58'' no és mala marca. Totes les mitges que he corregut des de l'estiu cap ací les he baixat d'1h30': Gandia, Alzira, Algemesí, Picanya-Paiporta, i ara aquesta



Potser si deixàra el tabaquet dixoset "otro gallo cantaría", pero, què tenim que fer? Burrot que és ú.
I ací tinc al costat a Choco, i a l'esquerra del tot a Ernest Piris, cullerot, pero que còrre en el club d'atletisme de Favara. Un xicot de categoría



Ací, dos carcaixentins campions de primera: el meu amic Simó Barber i Gustavo Lloret, que també van fer molt bon temps.






Açó no m'enrecorde si era a Tavernes o a Benifairó ..








Esta sí que crec que estavem a Benifairó, entre el km 17 i 18. Per darrere de mi, el senyor Miquel, del club d'Oliva, un superveterà que finalment em va donar caça i entrà mig minut abans que nosaltres, i crec que va ser 3er de veterans-B. Ole i ole




I per fí la meta. Encara que entrarem amb alegria, em va vindre justet eixir del control i bosar tota l'aigua que havia begut en les acaballes de la cursa. Anava massa forçat, i ho vaig pagar





I aixó, Choco i jo vam quedar 25 i 26 de la general, i 12 i 13 de veterans-A, que dona molt que pensar, que la meitat de corredors dels primers classificats sigues majors de 30 o 35 anys. On està la joventut?

També és cert que la resistència va agafant-se per els anys, i de vegades guanya el aguant al dolor davant la força, no?

El cap escabuçat com un saguango. No passar res, encabant, un platet de paella per a dinar, i mitja botelleta de vi, i com a nou.

i més fotos de l'arribada...

Anda queee, no hi havia altre que ficar en el diploma? Quí tria les fotos dels diplomes? En lloc d'ixe xic ja podien ficar a Chema o a Martín, o a Abel... o a Jennifer López..

Bé, no passar res








Ja estic cansat d'escriure, amés que les meues dots de "literato" són ben dolentes . Ací us deixe el plànol de la cursa i un parell de fotos del Monestir de la Valldigna, i no oblideu fer-li una visiteta. I si queda temps, també podeu pujar a Barx ial Mondúber, que les vistes valen la pena.






Auuuuu xiquets, fins l'altra.