dilluns, 22 de febrer de 2010

XXX Marató Popular de València. Diumenge 21 de febrer de 2.010

Bé, amics. Ja està. Tant d'entrenament, tanta il.lusió, i també tantes molesties, lesions, costipats, pero ja està, "misión cumplida!". Però, sempre, al fer una valoració global de tot el procés de preparació, esforç i sacrifici, crec que puc dir alló de "ha valgut la pena". És clar que córrer la marató una vegada ja està fet, sens oblida molt promte que té moments veritablement xungos, i dubtes, i tentacións d'abandonar. Però al final, d'una manera o d'altra, amb costància, s'aconsegueix el repte. O nó?

Què us pareix, amics? Quin honor de foto, al costat de Tina, supercampiona de 1ª especial..
En aquesta, la meua quarta marató en pràcticament 2 anys, l'ombra de la lesió que vaig patir al gener em va tindre una mica descorajat, i de fet, fins al mateix moment de començar la marató, no tenia massa clar quin era l'objectiu. Està clar que el pla de sub 3h, que em va produïr la sobrecàrrega d'abductors i em va deixar baldat, pla que vaig abandonar en la quarta setmana, em va deixar una mica en "tierra de nadie", ja que les 6 setmanes prèvies a la marató han consistit a rodar i fer un parell de llargues.

I ací, el amic Paco Ferriols, benvolgut Groucho, com a pràctic de 4H30, i que va marcar 4H30'01''. Ole, Paco, que pareixes un rellotge Viceroy. Enhorabona
Tinc que comentar que al 2008, quan vaig anar a Madrid a córrer el Mapoma, em vaig alegrar molt de creuar-me amb ell en els minuts previs a l'eixida, a la zona de Recoletos, i amollar-li: "Yee, amigacho.. que no en perdones ni una..."


I més amics que ens vam retrobar al hotel Sorolla Palace un parell de dies abans de la marató, en la recollida de la borsa de corredor i demés mataflautes que ens donen, quasi totes inservibles, pero que fá il.lusió endurse-les a casa. El ambient de la fira del corredor no hi va estar gens malament, amb les cues de sempre, no massa dolentes, i amb el presentiment del "marró" que inexorablement va apropant-se: 42 km "de carrasca"·

I ací, amb Rafa i Sergi, companys del foro de www.corredordefondo.com, un dels lloc d'encontre on he trobat, a banda d'un munt d'amics, també molts bons consells, experiències i cróniques, i on ens ho passem d'alló més bé. No s'ho perdau, que val la pena.



I també Mª José, que vam estar xarrant i fent fotos. Vaig saludar a mogolló de gent coneguda, com Albert, també a Adelaida, a uns quant del equip de la politècnica, en fí, moltes corredores i corredors. Ja es respirava a l'ambient l'olor d'asfalt i de patiment. "!Açó ja va de bó..!"



I per fí, arriba el gran dia. Enguany, matinada extra. Donat que l'eixida es tenia que donar a les 8:30 del matí, doncs em va costar alçar-me a les 5,30, per prendre alguna coseta sòlida (no molt, que me conec i després m'entra angoixa), una madaleneta amb mel, suc de présec fresquet, café... A les 6:30 eixírem del poble, i a les 7:15 ja estavem a València, per aparcar amb el temps suficient.

I aixó, a partir d'ací, com dic jo, ja va tot en "pilot automàtic": vaselina, el xip, el pitral, els nervis d'ultima hora, i com veieu ací, la foto oficial (encara que falten Gustavo, Merche, Dany, etc). I bé, l'oganització en "corralitos" va estar prou bé, donat que Simó i jo ens incorporàrem a 7 o 8 minuts de l'eixida i no tinguerem problemes d'entrar al nostre lloc, situat entre e grup de les 3h i el de les 3h15.

I, atenció: ..3...2...1.. puumm.. Per fí, comença la marató 2010.
Preses, trompicos, empentes, colzades, renegons..pero a poc a poc, conforme ens anem apropant a Albereda - pont d'Aragó, encara que la cosa va prou saturada, ja es pot córrer més o menys bé.-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La veritat és que la disparà que van tirar en els primers moments de l'eixida va ser molt emotiva, i que al valencians, que duem en la sang la pólvora i el soroll ens va injectar moral directament a l'ànima. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-
Comencen a passar els primers km, caracteritzats per ixa falta de encert en el ritme, deixant-nos portar per la proximitat al grup de 3h, els 3 primers els ferem entre 4'12 i 4'18.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En els primers compasos de la marató passàrem a Gustavo i David Sart, que, tot n'hi ha que dir-ho, marcaven un ritme més intel.ligent (de fet Gustavo tan sols ha entrat 3 o 4 minuts darrere de nosaltres, demostrant la seua regularitat). Vulc dir amb açó que nosaltres al principi apretarem prou més del que teniem que apretar, i en la part final afluixarem més del que teniem que afluixar.--Encara que el balanç no ens hi ha anat malament, crec jo que podiem haver fet 3h 8' perfectament. Pero bé, som humans, arrisquem, la emoció ens fa fer coses mal fetes, pero així és.--
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
No puc evitar al vore esta foto, que Micó, que amb molta valentia va voler ficar-se a roda dels keniates, que es va ficar en un "jardí" que no era el seu, amb tots els respetes per al nostre campió del 2009, per estos xicons son altra història. I de fet Micó heu va pagar car.
--
--------------------------------------------------
I en entrar a Avgda. Tarongers (on varem saludar a Luis Félix, gran campió), poc a poc vam contactar amb Carmen Maria que anava la 5ª dona, i en la que vam rodar més de 20 km, aprox. entre el km 7 i el 27.



Quan estavem pel km 9 ens va alcançar Joan Carles Font, del C.A. Cullera, amb el qual varem compartir 1 km i ens va deixar ben promte ja que ell ens digué que anava a millor ritme, i va tirar cap endavant. La foto de l'esquerra, igual que la que ve després corresponen al pas per Avgda Aragó-Albereda (Pl.Saragossa), a uns 300 m. d'arribar al km 11


També s'incorporà al grupet Ruben Climent que, tanmateix com amb Carmen Maria compartirem un bon grapat de km, fins als passos inferiors del Passeig de Petxina.





Les següents dues imatges corresponen a l'entrada al pont d'Aragó des de la pl. Saragossa. En este punt duiem aproximadament 48 o 49 minuts de marató i ja anavem agafant ritme i temperatura. Al llarg de la cursa la plutja es va presentar en varies ocasions, encara que al ser fina no molestava massa.



Aixó sí, la roba, encara que lleugera, al amerar-se de plutja, almenys a mí em va produir diverses ferides del frec amb les axiles i demés, encara que ens haviem preparat bé a base de vaselina.




I estes imatges són del pas per la Pl. Amèrica, km 12 aproximadament. En concret al seu pas per les bocacarrers de Cirilo Amorós i Sorní, abans d'enfilar per Navarro Reverter en direcció als jutjats i glorieta.



Es pot vore el rellotge que marca les 9:22. Duiem 52 ' de marató, dividit per 12 km, ix aprox. a 4'20'' de mitjana, que no està gens malament. Massa ràpid que anavem per al que voliem fer finalment..


La veritat és que com vam rodar mogolló de km al costat de Carmen María, en aixó de que córren poques dones i la xiqueta aquesta, per lo jove, simpàtica i bona corredora que és, el públic l'animà mogolló i en certa manera ens ha beneficiat a l'hora de eixir en moltes fotos, per el tema de la marató fotogràfica.


Se me va ocórrer preguntar-li a Carmen María (pardillo de mi), si era la primera marató que feia, i ella em contestà que no, que era la cinquena. Em vaig callar i per dins vaig pensar: "Jo que tinc més anys que una olivera, ésta és la quarta, i esta xiqueta, una més.."



I res, que aguantà molt bé el ritme, i que si afluixava de tant en tant, quan podia tornava a donar alegria al grup, i de fet, ens va traure 2 o 3 minutets al final, pel baixó que tinguerem en la part del 30 al 35.



Bé, estes dos fotos corresponen al Pont de les Arts, entre aprox. el km 14 i 15. Ací, una vegada superada la primera hora de marató, ja comença el segon terç, el de la intel.ligència, que m'agrada a mi dir-li així, ja que considere la marató com els tres troçals:



El primer, que se corre amb la força, el segon, amb el cap, i el tercer amb el cor i les ganes de aconseguir arribar. (i jo, que trobe més complicat el segon tram que el tercer, donat que és superimportant afrontar el tercer amb un mínim de estar sancer i amb la moral alta)



I esta foto, que m'agrada molt per la resolució que té i per havem eixit tots prou bé, es correspon al km 20'5, aprox, quan passem pel Pont de Calatrava (9 d'octubre) direcció Tres Creus, on davant del hospital provincial passarem la mitja marató, en 1h 32' 38'', exactament igual, xifra a xifra, que vaig passar la mitja l'any passat, aquella vegada en el Corte Ingles de Pl.Los Pinazo. Curiós, no?


Com que no he trobat fotos entre el km 20 i 30, ací tenim l'arribada per Conde Trenor al passeig de la Ciutadela, passant el Pont del Real, per passar per les esquenes de Capitanía General.




Arribat a este punt és on vam acusar una mica la cansera d'haver anat un poc passats de revolucions, ja que entre este punt i la zona de Neptú, una vegada passat el port, ens deixarem uns minutets. Tres o quatre, calcule jo.




Recorde haver saludat a Tocha per este punt, encara que no em va vore vindre i a la que va voler tirar una foto ja haviem passat de llarg. Gràcies de totes formes, Mª José.





I també, després de la zona dels pasos inferiors de la Petxina(mal rollo almenys per a mí, per la brusca baixada del segón), es va agraïr la presència de públic animant-nos, ja que a la barrera psicològica del km 30 els corredor arribem ja una mica "tocats" de forces.




Bé, com tampoc en tinc de fotos de entre el 30 i el 42, doncs les que me queden són de l'entrada a meta.







Crec que, al igual que els passarà a molts corredor, ens guardem una miqueta d'energia per a l'entrada en meta, i intentar disimular amb un somriure, el rictus de cadaver que duem la majoria.




Com no mirava el crono des de la mitja, ja que em fica nervioset, i passe de mirar-lo, doncs el crono oficial en un principi em va decebre una mica, per empijorar un minutet respecte al 2009, pero si pense en la lesió que vaig patir, em pareix bon temps, tenint en compte que vaig camí dels 47, i que la meua preparació no és massa ortodoxa.


I crec que el etern desitg de intentar el sub-3h, és posible, pero tal i com he parlat amb els amics corredor en moltes ocasions, comporta uns sacrificis importants, sobretot familiars, amén de tindre rigor en l'entrene, alimentació i altres històries.




Per tant, i per a un futur a curt i mitjà termini, no sé el que faré. Tinc que dir que l'any passat la cama dreta ja em va pegar un engantxó i se me ficà tiesa com una soca d'arbre, en el km 38. Enguany m'ha passat el mateix en el km 40. Mancança de potasi? Vellea?



Per sort, al parar uns 15 a 20'' i fer unes poques flexions de genoll, vaig poder continuar, amb prou de dolor, i notant com si el besó de la dreta vulguera pujar-se'n. Açó en va obligar a fer els dos últims a més de 5'/km, pero vaig pensar que era millor perdre un poc de temps que no abandonar a 1 o 2 km de meta.


Ara, una vegada passat tot, pense que havera sigut un suïcidi si m'en havera anat darrere de Choco en el grup de les 3 hores, ja que havera caigut socarrat abans del 30, crec jo. Ara mai no ho sabré. Pero tinc eixa sensació.




També volia dir que em va fer molta gràcia que les persones que estaven atenent-nos a l'arrivada, ens ficaven la medalla a tots, cosa d'agrair, ja que el lloc d'arribada, sent gent del montó, com som la majoria, ens dona un poc el mateix, veritat? i a mi, personalment, em va fer sentir també una mica campió.




Em va ocórrer que en seure'm per descordar la sabatilla i traure el xip, quan vaig tirar a alçar-me, quasi avise a Mapfre per que m'enviara una grua, ja que les cames no em responien i no podia ficar-me dret. De fet, el camí fins al cotxe, que estava a uns 200 m. el vaig tindre que fer a pas d'agüelet.



I en este dos fotos en les que estic llevant-me el xip es pot vore com en l'axil.la esquerra tinc sanc en la samarreta. També m'en vaig fer en els mugrons. poques vegades m'ha passat açó. Deu de ser la vellea, que va acaçant-me.




I ja poc més que dir-vos. Que ara que escric açó, ja han passat 14 dies de la marató, i la veritat és que sols he parat de córrer 2 o 3 dies, per plutja i per costipat. De fet, este finde he eixit dissabte de matí, 15 km, i hui diumenge, 16 km. Ara, en quasi tota la temporada de cara, espere agafar-m'ho enguany una mica més de tranqui, ja que en un parell d'anys i tres mesos n'han caigut un centenar: 4 maratons, més de 20 mitges, uns quants gran fons, entre ells alguns de pata negra com Siete Aguas, Benigànim o San Antonio de Requena, i mogolló de populars, algunes d'elles també valentes, com són quasi totes les del circuit de La Costera, com Llutxent, Montesa, Barxeta, Castell de Xàtiva, etc

I ací, he fet un recull de les fotos de l'empresa que s'encarregava del tema. Com que no tenia ganes ni peles per a més, m'aconforme en capturar, encara que siga en xicotet, totes i cadascuna de les que em vaig trobar, i fer una mena de mosaic.



Amb un parell de "paints" oberts, i amb una dosi de paciència, doncs aixó. I parlant-ne del tema, agraïr les webs de Tina, Calygat i maratonianos.com del nostre amic Eric Taquet, a banda de Tocha, Maitita i Valerianus, ja que només entre els 3 primers sumen més de 20.000 fotos. Gràcies, que si no fora per vosaltres no en tindria cap.



Ací el planol del recorregut.









La classificació meua





..i la del club, tenint en compte que falta Rubén (que li fallà el xip) i que és el tercer de la llista, desplaçant-nos un lloc a tots els demés



Ací, com el diploma que han fet és prou dolent, el tio Michael, amb la complicitat del tio Photoshop, en un parell de "cuernaes" han fet un diploma personalitzat.








I açó és tot, amics. per acabar, he retallat un video de rttv.es amb el tmpgEncoder i he deixat els 30 segons més o meny on estic entrant a meta.

Rés més. A qui ho haja llegit tot, li habré fet un cap com una alberginia, a que sí?

Auuu, si Deu vol, l'any que ve, més. Un saludet a tots


1 comentari:

Gargall ha dit...

Me ha gustado mucho tu crónica. Enhorabuena