Blog de Miquel: II Cursa de muntanya 21 km Font Amarga - Les Salines. Diumenge 25 d'Abril de 2.010

Més val tard que no mai. Després d'uns mesos de sequera tipogràfica per diferents raons, ací estic. El problema està ara en enrecordar-se'n de les sensacions al cap de 5 o 6 mesos.

Així i tot ho intentarem.

Només dir que si esta cursa era el "vermut" de prova per a mamprendre la MiM de Penyagolosa, no hi va haver millor exemple.

Però, si volia saber el que m'esperava en terres de Castelló (de la plana), la introducció també va ser castellonera (de la Ribera).

Ja d'entrada tinc que confesar (malgrat que no m'agrade), que vaig patir el que no esta escrit.

Ací el amic Salva Coso, que aquest sí que és un "màquina total"

I ací, els que no sóm de els que no estem ficats en el món de les curses de muntanya, doncs res, a patir com un gos. Parle per mí, clar

Com a excursió, tanmateix com comprovaré més tard a la MiM, superguai, pero a mi personalment, el fet d'anar contrarrellotge per mig de la muntanya em fa anar zombi mirant al terra per no entropessar i no m'entere ni de les vistes ni dels paisatges.

Recorde que vaig estrenar ixe dies les sabatilles de muntanya, després d'un primer intent fallat amb unes Joma Everest que no m'apanyava com m'apretaven el peu. Amb estes Kalenji la veritat és que m'ha anat bé. No són unes Salomon, pero no volia fer uan despeça gran i que després no m'agradara massa açó de les curses de muntanya (que és el que ha passat)

I continúa el patiment...

Ara, els recorregut, tinc que dir-ho, que estava molt encertat, tot el temps envoltats per la natura.

On més vaig patir va ser en les baixades, al notar un pes mort cara avall. De fet vaig fer un aterratge d'emergància, com sempre pegant un bramit com si estigueren torturant-me. Al pobre Simó li vaig donar un bon esglai.

I per fí, els últims 2 km van ser de camins asfaltats i ahí vaig apretar una miqueta més, pero la debacle de temps ja era irrecuperable. I bé, una experiència més