Un altra més. "Al caixó, rossegó".. Cursa bonica de veritat per l'entorn tan entranyable d'una ciutat carregada de història. Bon ambient, amb més de 1300 corredors inscrits. I no per més conegut el tram costerut del Montsant, va a deixar de ser un repte a bàtre, els 200 o 300 m. al 21 %. Ací és on hi ha que anar amb compte per no esgotar el combustible, ja que una vegada a les portes del Montsant la resta de revoltes fins al canvi de sentit ja no sén tan dolentes. Ah, i la baixada.. quína baixada, senyooor.Fa por aventar-se una almetla per no poder frenar, però almenys tenim l'oportunitat de recuperar el preciat temps que perdem en l'ascens.
Bé, i també una alegria el retrobar-se amb tan bona gent com Tina, Miguel, el Galgo, i mil etc's Ara, a preparar la mitja marató de Gandia per al diumenge, a vore si podem fer un paper mitjanament decent. M'agradaría baixar de 1h30, pero aixó és un "m'agradaria". Xe, ja estic calfant-me el cap. M'en vaig a entrenar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada