dilluns, 8 de desembre de 2008

VII Mitja Marató del Samaruc, Algemesí. Diumenge 7 de desembre de 2008 a les 10 h

Hola amics. Un altra més a la saca. Encara que estic una mica decebut perque esperava fer millor temps, doncs bé, tampoc està gens malament: 1h 29'15'' reals. En la meua fantasía m'havia propossat millorar el 1h27' de Gandia, pero no ha pogut ser. Se m'ha fet una mica pesaeta al final. De vegades pensem que perque el traçat de la cursa és més o menys plá, anem a reventar el crono. I és que açó de còrrer pasa com en el futbol, que moltes vegades no té lògica. Pero bé. Encantat de rodar amb els amics del foro: Tina, Rafa, Luis, Sergi, Marcelo, Dolo, Jose Turís i mil etc, i també de molts corredors de Carcaixent, i d'Alzira, i de Cullera, Rafa Nogués, Ximo, etc
Quan a la cursa, no m'agradat el embuç que es fa en el primer km, ja que el voler avançar i no poder em fica nervioset, i de fet quan he vist 4'40'' el primer km m'he enfadat, per aixó, perque despres costen molt de recuperar ixos segons, i de fet lo normal es no recuperar-los.
La resta, doncs no hi ha misteri, apretar tot el que se puga pero dins dels llímits de aguantar el ritme per a no "petar". Cada vegada tinc més clar que la col.locació en la línia d'eixida és fonamental per a no tragar-se una rémora de 40 0 50 segons que van ficant presió tot el viatge.
Al pas per el km 10, he vist 41'30'' i ja he tingut clar que no anava a millorar Gandia, al contrari, que anava a empijorar prou, i bé, han sigut 2 minuts i alguns segons més que a Gandia. Pero en un altra serà, no?
A vore si en Picanya-Paiporta millorem el tema.
Pense també que 3 mitges en 4 setmanes és carregar el barco una mica massa, a més dels entrenaments diaris en el poli.
De tota manera tenia moltes ganes de fer mitges maratóns, per anar prenent conciència de quína marxa tinc que triar de cara a la marató de València, i la veritat és que encara no ho tinc massa clar. En principi havia pensat buscar el 3h15', en una mica de sort el 3h10', pero ja vorem. En 42 km poden passar moltes coses. D'ací allà ja vorem què fém
Un saludet a totes i a tots
































1 comentari:

Tina Ysern ha dit...

MIQUEEEEL açí estic jo.

I és que no saps com m'agrada vore les fotos que tries i trobar tanta gent valuosa en tots els sentits, també en l'esportiu !!!
¡¡¡I TOTS JUNTS !!!

Però no m'agrada vore't decepcionat, Miquel. Sempre et dic que el procés de superació MAI NO ÉS UNA LÍNIA CONTÍNUA ASCENDENT. Presenta alts i baixos. Crec que hauries d'acceptar la del Samaruc com una més que confirma el teu indiscutible proces de superació.

D'altra banda, no tinc molt clar que les dificultats inicials per còrrer debut a l'aglomeració siga un inconvenient... Això, moltes vegades constitueix una encertada estratègia per al millorar el nostre temps final. N'estic segura.

A vore: si la cursa és curta, de tota manera és fonamental col·locar-se davant, millor que darrere. Sense discusió. No cal dir mes. I eixir a tota màquna.

Si es tracta d'un gran fons, com ho era la mitja del Samaruc, pot ser totalment contraproducent fer una eixida a tope i tractar de mantindre eixe ritme tot el possible... Això ens passarà factura a partir del km.15 +o-

Si no pots retenir-te a la eixida, l'aglomeració de corredeors es transforma en un factor favorable: ens ajuda a retindre-nos fent una eixida mes tranquil·la...

Si arribem al Km 15 +o-, menys esgotats, podrem accelerar quan toca, als últims 6 Km, en lloc de sentir-nos morir, com ens passa quan donem el 100% des del principi.

És la meua opinió i m'agrada compartir-la amb tú.

Jo sempre arribe arrosegant-me com una pobra serp ¡¡ PERÒ FELIÇ !!

I també opine, Miquel, que

¡¡ETS UN CAMPIÓ DE PRIMERA I SOM MOLT ELS QUI T'ADMIREEEEM !!!